APROFUNDIM

Una decisió difícil: el canibalisme

L'escassetat d'aliments era cada vegada més present al llarg dels dies. Al lloc on estaven perduts (Glaciar de la Lágrimas, al districte argentí de Malargüe) no hi havia ni animals ni vegetació: la neu era l'únic element visible. 

Els dies passaven i van decidir alimentar-se dels seus propis companys morts durant l'accident, és a dir, a través de l'antropofàgia. Aquest mot es denomina vulgarment com a canibalisme.

La religió els fa dubtar

La decisió de menjar carn humana va ser difícil de prendre. La religió catòlica no ho acceptava, tot iq eu amb el pas del temps van veure que era l'única manera de sobreviure. Tot i això, hi va haver certes condicions: no menjar-se familiars propers ni dones.

L'avió es va estavellar pels forts vents

L'avió Fairchild Hiller FH-227 va sortir de l'Aeroport Internacional de Carrasco dirigint-se a Santiago de Xile. El mal temps era present i a la vegada perillós. Es van aturar a l'Aeroport de El Plumerillo, a Mendoza, Argentina. Allà van passar una nit. El dia següent, tot i la tempesta, van prendre la decisió de seguir endavant. Calia arribar a la capital de Xile. 

Al principi del vol semblava que tot anés correctament, fins i tot es van comunicar amb l'estació de control. Diversos núvols blancs s'estenien progressivament per sota l'avió. El vent s'incrementava i la velocitat d'aquest també. L'avió va començar a viatjar a més lent. Això va produir que els pilots perdessin l'orientació i van arribar als 100 quilòmetres de la ruta prevista.

Esperant el xoc final

La tempesta era cada vegada més forta i van decidir descendir mil metres. En aquesta altura, l'avió va entrar dins d'un núvol i va començar a moure's bruscament. L'aparell descendia de cop quan es van adonar que l'ala de l'avió estava massa prop de la muntanya. El terror es va apoderar dels passatgers. 

Es van activar les alarmes d'emergència però era massa tard. Van intentar accelerar, canviar el rumb. Però era impossible. La cua va picar amb un cim i es va desprendre de l'aparell. A més, va perdre l'ala dreta. Dues files de seients van sortir disparades i a l'instant van morir cinc persones que hi havia assegudes.

L'avió va picar altre cop amb un segon pic, perdent l'ala esquerra. Va acabar caient en un pendent dels Andes, a uns 4.700 metres d'altura. Començaven 72 dies llargs de supervivència.